Patrimoni artístic

El col·legi Jesús-Maria de Sant Gervasi és un centre que té més de 120 anys d’història i que van obrir a finals del segle XIX, a l’any 1894, les Religioses de Jesús-Maria, congregació francesa de Lió, fundada al 1818 per santa Claudina Thévenet (Mare Maria de Sant Ignasi). No és el primer col·legi d’aquesta Institució a Espanya: el va precedir el de Sant Andreu del Palomar -actualment un barri de Barcelona-, obert al 1850. Allà es va construir una casa gran i bonica, una escola i una capella. Les revolucions socials i obreres, especialment en aquest poblet molt industrial, van posar en perill l’estada i les religioses van pensar a traslladar-se a un lloc més segur.

Van triar la part alta de Barcelona, sota el Tibidabo, en procés d’urbanització. Es va comprar l’ “Hotel Tibidabo”, hotelet de repòs, amb extensos jardins i horts. Les obres d’edificació van començar el 2 de novembre de 1892, dirigides per Enric Sagnier Villavecchia, un dels més prestigiosos i fecunds arquitectes de l’època, i amb els excel·lents constructors Barba. Respon al tipus de “col·legi anglès”.

Dia rere dia anava creixent la bonica silueta de l’escola, amb la seva escala central, els seus amplis finestrals gòtics i els cossos laterals.

La iniciadora de l’obra i en bona part la seva artífex va ser qui en aquells moments era la Superiora provincial d’Espanya. Ella i la resta de religioses volien que, a més de l’ambient i l’educació, les alumnes fossin educades en l’amor al bo i al bell. Així que, no només van tenir cura de l’exterior de l’edifici, sinó que també la decoració interior va comptar amb bons artistes, com es pot llegir a l’obra de F. Rogent, Arquitectura moderna de Barcelona, editada al 1897, on valora diverses peces artístiques de l’escola, com per exemple, “La sala del bisce” (actualment sala de professors), amb un terra mejestuós i pintures de Truyols i de Bargalló. També hi va haver veritables artistes entre les religioses de la comunitat, especialment la mare Esperanza Mas de Xexás, autora de les decoracions de diverses sales, de quadres i de tapissos.

Com és normal, amb tants anys s’han anat fet variacions en el primitiu projecte de l’arquitecte, i s’han canviat alguns ambients, com per exemple el saló d’actes, acabat el 1904; la sala de visites de les alumnes, una primitiva capella i la capella definitiva, molt artística i amb òrgan que es va poder inaugurar el 1920, encara que renunciant a l’alçada prevista, reduïda a dos dels tres pisos previstos per poder fer sales i classes a la planta baixa.

Es va fer el trasllat des de Sant Andreu en diverses etapes, a mida que els espais s’anaven fent habitables. Les primeres a ocupar-la van ser les més petites que, junt amb les mestres, es van instal·lar a la casa-hotel, ja ben habilitat com a intenat i col·legi, el 26 d’abril de 1894. La inauguració solemne del nou edifici es va fer el 3 de juliol del mateix any.
El col·legi es va pensar, inicialment, com a internat per a unes 200 alumnes, més unes poques que es quedaven a mitja pensió, i encara menys que eren externes. A mida que va anar creixent el nombre d’alumnes es van fer adaptacions però fins a la guerra del 36 no es va sobrepassar aquest nombre. Però avançaven els plans d’estudis i la quantitat de matèries que s’impartien. El 1922 ja s’estableixen els estudis de batxillerat. Una alternativa eren els cursos d’economia domèstica, Creu Roja, comptabilitat, mecanografia, taquigrafia.Tot queda interromput amb la Guerra Civil de 1936 que va obligar les religioses a abandonar-ho tot durant aquest temps. El govern va utilitzar l’edifici com a hospital.

Un cop acabada la guerra, tot es va anar recuperant, adaptant i millorant. L’internat va anar minvant, mentre creixia el nombre d’alumnes externes: ben aviat van arribar a cinc-centes, i el curs 1985-86 s’arriba al punt culminant d’alumnes: 1.614 entre nois i noies. Després es van haver de reduir el nombre d’admissions, quan la normativa va obligar a un nombre limitat per curs. A l’actualitat, l’escola està dins el que dicten les normes oficials.

Des de la seva fundació, la casa de Sant Gervasi ha estat Casa Provincial de les Religioses de Jesús-Maria, fins a l’actual reestructuració de les províncies de l’ordre a Espanya

Per a qui vulgui conèixer més l’estil i la història del col·legi de Sant Gervasi, pot consultar el llibre publicat el 1994 Cent anys sembrant, publicat en commemoració del centenari.

Enric Sagnier Villavecchia, Arquitecte (Barcelona, 1858-1931)

Va néixer a Barcelona el 21 de març de 1858 i va morir el 2 de setembre de 1931. Va formar part de l’escollit grup d’arquitectes que van tenir l’ocasió de construir el gran espai que quedava entre les muralles medievals i Collserola, la gran Barcelona del segle XX dins de les pautes del modernisme, i va ser l’arquitecte que, en morir, va deixar la major quantitat d’obres edificades. Va gaudir d’un gran reconeixement públic així com d’una clientela fidel entre la burgesia i les ordes religioses. La seva obra, iniciada en el Modernisme amb influències gòtiques es pot veure, per exemple, a la Seu Central de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis. Més tard va rebre influències de l’arquitectura francesa (1904) a la Torre Arnús, en el vessant del Tibidabo.

Va construir el Palau de Justícia de Barcelona (1977-1919), la nova Duana, davant les Drassanes, el Temple del Tibidabo, l’església de Pompeia, el col·legi Jesús-Maria (1892) i nombrosos edificis de vivendes de l’Eixample barceloní: la cas Pons i Serra al Passeig de Gràcia, la casa Juncadella a la Rambla de Catalunya, etc.

El col·legi de Jesús-Maria, a Sant Gervasi, d’aspecte neogòtic, respon a la tipologia habitual del “college” com a gran edifici aïllat enmig d’un jardí. Estructurat al voltatnt d’un pati, se serveix de l’obra vista amb algunes aplicacions ornamentals en pedra. Tot i que hi ha molts exemples de col·legis projectats seguint el llenguatge clàssic, el més habitual és l’aspecte neogòtic, i aquest edifici n’és un dels millors exemplars.

Enric Sagnier va ser un professional solvent, un tècnic que resolia de manera pràctica les necessitats del propietari. Dins de l’eclecticisme que caracteritza el Modernisme, Sagnier potser és el més eclèctic de tots, combinant estils que van del neomedievalisme al neogòtic.
La seva projecció exterior va fer que molts dels plànols de la seva obra es trobin als arxius del Vaticà ja que corresponen a edificis religiosos repartits per tot Espanya: capelles, altars o residències.

Quatre làmpares de Gaudí inèdites

L’arquitecte i catedràtic Juan Torras Guardiola, fill del barrid e Sant Andreu, va construir per a les religioses una església d’estil neogòtic que actualment és la parròquia de Sant Pacià, en la qual hi va haver un altar amb un gran retaule projectat per Antoni Gaudí. Un Gaudí molt jove (26 anys) que seguia l’estil del seu amic i mestre Joan Martorell Montells.
En el presbiteri, a més de l’altar i el retaule (retro tabulum), s’hi van col·locar quatre làmpares penjants adherides al mur, fetes de fusta sobredaurada, i que representaven un ocell cenyit per una serp.

El 1890 les religioses de Jesús-Maria van vendre el col·legi i la capella als germans Maristes i es van instal·lar al nou col·legi de Sant Gervasi. Amb tot, alguns elements de la capella de Sant Andreu van ser traslladats al nou col·legi. Entre d’altres, les quatre làmpares de fusta daurada del presbiteri, elements gaudinians. Dues d’elles estan situades en el vestíbul de la capella i dues a la sacristia. Afortunadament, perquè la capella de Sant Andreu va ser incendiada durant la Setmana Tràgica de juliol de 1909 i es va perdre l’altar de GAudí del qual només queda una fotografia a l’arxiu del col·legi de Sant Gervasi amb l’epígraf “La chapelle de Saint André en grande fête”.

Una tauleta de Gaudí
A la Sala de Santa Cecília, actualment sala de reunions, hi ha una taula feta de “trencadís”, característica d’un jardí, on s’hi veu la inscripció: “A LA M.P.S. SEBASTIÁN”, que és una dedicatòria a la Reverenda Mare Provincial San Sebastián, fundadora i primera Superiora Provindcial d’Espanya.

Les lletres són semblants a les que hi ha al paviment de l’actual parròquia de Sant Pacià, que fou la capella del primer col·legi de Jesús-Maria a Espanya, al barri de Sant Andreu.
Examinada amb cura pel Dr. Joan Bassegoda i Nonell, gran expert en la persona i en l’obra de Gaudí, no va dubtar que era una obra inèdita del gran arquitecte. En va fer unes fotografies i va publicar un interessant article a la revista TEMPLE de la Sagrada Família.